Li Bai és una poeta de l’època de Tang
Chao. Quan era petit no li agradava fer coses suposessin molt d’esforç, però un
dia mentre passava pel costat d’un riu es trobà amb una anciana llimant un tros
de barra de metall.
- ¿Per què estàs llimant una barra
de metall? –Va preguntar Li Bai.
- Perquè vaig a fer una agulla.-
Va contestar l’anciana.
- ¿Com és possible convertir una
barra de metall en una agulla?-Va
preguntar Li Bai.
- Sí que es pot!- va contestar
l’anciana -Només has de tenir una mica de paciència i fer un esforç.
A partir d’aquell moment, Li Bai va començar a estudiar i es va convertir en
poeta.
Dos poemes de l’autor traduïts al
català:
Enyor d'una nit calma
Enfront del llit, un raig de lluna clar.
En terra, em dic, comença ja a gebrar?
Aixeque el cap: mire brillar la lluna.
Recline el cap: m’enyore de la llar.
Versió
d'Eduard J. Verger.
La vida i el vi
Sé que és un somni la vida entera.
Tràfec, pensades, fugiu d'ací.
Embriagar-se: la gran carrera.
Jeure tot dia sota l'ombrí.
Quan em desperto miro la prada.
Les flors estogen un cant novell.
Dic: -És la posta? Potser és l'albada?
-És primavera -xiula l'ocell.
Corprèn aqueixa bellesa. Falta
només la lluna, de cor manyac;
la cantaria fins que fos alta...
I bé, i encara rodo embriac.
Versió de Josep Carner
Qiang
Cui, 4tB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada