divendres, 8 de novembre del 2013

LA FESTA DEL XAI




La religió musulmana cada any celebra la festa del xai.
Aquest dia sempre ens llevem molt aviat. A las vuit ja som a la mesquita. En arribar ens posem a resar. Desprès,  l’imam ens explica  el que  hem de fer. Diu que hem d’anar a la meca al menys  una vegada a la vida, Resar cinc vegades el dia, ajudar-nos entre nosaltres,...I el que no hem de fer: No menjar carn de porc, vestir de una manera impúdica, etc.
Quan sortim de la mesquita, les persones que estan  renyides tornen a parlar-se.

En acabat , anem a menjar junts amb la família els dolços típics del Marroc.
Desprès d’esmorzar,  els pares van a matar el xai. El cuinem de diferents  maneres. I en mengem  fins a acabar-nos-el.


Zakiya

Tang Chao


 Li Bai és una poeta de l’època de Tang Chao. Quan era petit no li agradava fer coses suposessin molt d’esforç, però un dia mentre passava pel costat d’un riu es trobà amb una anciana llimant un tros de barra de metall.

  - ¿Per què estàs llimant una barra de metall? –Va preguntar Li Bai.
   - Perquè vaig a fer una agulla.- Va contestar l’anciana.
   - ¿Com és possible convertir una barra de metall en una    agulla?-Va preguntar Li Bai.
   - Sí que es pot!- va contestar l’anciana -Només has de tenir una mica de paciència i fer un esforç.

A partir d’aquell moment, Li Bai va començar a estudiar i es va convertir en  poeta.

  Dos poemes de l’autor traduïts al català:

Enyor d'una nit calma
Enfront del llit, un raig de lluna clar.
En terra, em dic, comença ja a gebrar?
Aixeque el cap: mire brillar la lluna.
Recline el cap: m’enyore de la llar.

                                                   Versió  d'Eduard J. Verger.


La vida i el vi
Sé que és un somni la vida entera.
Tràfec, pensades, fugiu d'ací.
Embriagar-se: la gran carrera.
Jeure tot dia sota l'ombrí.
Quan em desperto miro la prada.
Les flors estogen un cant novell.
Dic: -És la posta? Potser és l'albada?
-És primavera -xiula l'ocell.
Corprèn aqueixa bellesa. Falta
només la lluna, de cor manyac;
la cantaria fins que fos alta...
I bé, i encara rodo embriac.

                                                                           Versió  de Josep Carner

Qiang Cui, 4tB

dijous, 7 de novembre del 2013

Cap de setmana


dissabte he anat a casa de la meva tieta i, desprès jo hi el meu cusi hem anat  al parc, i desprès  hem anat a ha casa de la meva tieta ,i hem menjat hi a les 8:30  jo he anat  ha la meva casa hi desprès jo he anat ha jugar  al mòbil hi desprès he anat a jugar a playestation hi  ha les 00:30  he anat ha dormi;
 El diumenge he ant a casa de la meva  avia  san pol hi he jugat a ping-pong  amb el meu cusi hi desprès hem canviat de joc hi hem jugat  a futbol hi desprès hem jugat  a basket hi desprès jo i la meva mare hem anat ha casa hi quan hem arribat a casa jo he fet les deures de català hi de socials hi desprès jo he estudiat una mica el àrab  hi a les 22:00 he anat a jugar amb el mòbil hi desprès jo he anat a  dormir 

Pèssima redacció de l'alumne Hamadi Bokum, de 4d' ESO

PAN GU


Jatai Lu

Còmic sobre la creació del món sogons la tradicció xinesa. El mite de PAN GU.

El mite de Pangu

Al principi no hi havia res al univers excepte un caos uniforme i una negra massa de res. És inconcebible per a l'home imaginar una situació on no existeix res. El caos va començar a fusionar en un ou còsmic durant 18.000.000 d'anys. Dins d'ell, els principis oposats del yin i yang es van equilibrar i Pangu va sortir de l'ou, que normalment és representat com un gegant primitiu i pelut vestit amb pells. Pangu va emprendre la tasca de crear el món: va dividir el yin del yang amb la seva destral gegant (destral de la qual es desconeix l'origen), creant la terra del yin i el cel del yang. Per mantenir-los separats va romandre entre ells empenyent el cel cap amunt. Aquesta tasca li va portar 18.000 anys, elevant-se el cel cada dia una Zhang (丈, equivalent a 3'33 metres) mentre la terra s'enfonsava en la mateixa proporció i Pangu creixia també la mateixa longitud. En algunes versions, Pangu és ajudat pels quatre animals principals: la tortuga, el qilin , una au i el drac .
Després d'altres 18.000 anys, Pangu es va estirar a descansar. Era ja tan gran que el seu somni va ser portant lentament cap a la mort. De la seva respiració va sorgir el vent, de la seva veu el tro, de l'ull esquerre el sol i del dret la lluna. El seu cos es va transformar en les muntanyes, la seva sang en els rius, els seus músculs a les terres fèrtils, el borrissol de la seva cara en els estels i la Via Làctia. El seu pèl va donar origen als boscos, els seus ossos als minerals de valor, la medul · la als diamants sagrats. La seva suor va caure en forma de pluja i les petites criatures que poblaven el seu cos (puces en algunes versions), portades pel vent, es van convertir en els éssers humans. Segons la llegenda Pa Ku acabar de crear l'univers cap a l'any 2.229.000 AC. Així, Pangu va donar origen a tot el que coneixem avui dia.
Text de la wiki